

di Monica Beghini
Se fa presto a ciapar na costipada / basta do gose su la testa de aqua engiasada / e par do o tre noti se scomesia a tribular / Col naso pien no se riese a respirar / se cerca de dormir stando senté / par no oltarse so e restar stofeghé
Se spende schei, se compra medesine / ma no le serve a gnente nianca quele / a parte udarne tanto le scarsele…
Na olta na pignada de aqua calda se metea sul fogolar / par dopo i fumi proar a far / na rama de pigno en po’ de vics e via a mesiar / con sora la testa na spece de tabar / e dopo, anca se te eri picenin / late caldo co la graspa un bicerin!
Ma questi i è i malani de stagion / che ariva coi giorni de la merla, come tradision / ensieme al fredo che vien da lontan / quel vento ciamà burian.
I te disea de star bien quertà / ma ghera fin el gato costipà!
Sempre meio lu però, che scalda i piè / che star svegli tuta istà sudè e sbeconè…






Lascia un commento