

Luigi Dalbarba – CARETER
(d’istá na olta)
Sula strada bianca che par encipriada
l’animal tacà al caret, par el conosa tute le buse, nel so nar
pendi so le struse, la bestia la masena strada,
par fin che la gh’e
sia afesionada.
Dan cao a l’altro
dela strada macie
fiorie fa alegria.
L’ombria dele piante lontana l’ensolanada, colm l’é el caret de mercansia da portar dala citá.
Longo la via, parolase drio la bestia, par urciar
enansi el caret, masa la oia de eder tanc compari riar a l’ostaria tacai al bancó
beer de ristor bicer, ma gh’e ne ocoraria dei casirei, lasando fora cavai e mus, el fen biasar
darent a n’albio
a polsar.





Lascia un commento